Vida i obra
Fou militant independentista i intervingué en els fets de Prats de Molló, la qual cosa l’obligà a exiliar-se a París, on intervingué coma actor en diversos films de Luis Buñuel. Retornà a Barcelona el 1930 i col·laborà a “L’Opinió”, “L’Hora” i “La Humanitat”. Mantingué actituds radicals, tot i que acabà integrant-se a ERC. Durant la guerra fou secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes i, després, comissari de propaganda de la Generalitat. Exiliat el 1939, dirigí, a França, la revista catalana El Poble Català. S’establí finalment als Estats Units, on representà el Govern de la República espanyola. També fou corresponsal a Nova York de La Nostra Revista. Organitzà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a Nova York (1951). De retorn a Catalunya (1962), col·laborà regularment a El Correo Catalán, on utilitzà també el pseudònim Spectator, “Tele-exprés”, La Vanguardia i Destino. Publicà diversos llibres d’assaig sobre temes eminentment polítics, entre els quals sobresurten Contra la cultura burgesa (s. d.), El ritme de la revolució (1933), Crítica del 6 d’octubre (1935), Elements per a una campanya d’esquerra (1936), Catalans a Madrid (1937), Geografía contra geopolítica (1972), Barcelona, latitud Nova York, longitud París (1971), Episodis de la Guerra Civil Espanyola (1972) o Humanització del català (1975). També és autor dels volums de retrats memorialístics Gent que he conegut (1980), i Més gent que he conegut (1981) i Homes i dones de la meva vida (1982).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Fabre, J. i Huertas, J.M. (2007)
- Lladó, J.M. (1989)
- Planellas-Witzsch, M. (2008)
- Pons, A. (1991), p. 55-70
- Venteo, D. i Pujol, E. (2006).