Fou obrer i es formà de manera autodidàctica. Col·laborà a “Quadern”, “Saba” i “Diario de Sabadell”. La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana. Publicà els reculls Primeres rimes (1934) i Natura i ànima (1951). Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’Obra poètica (1967) —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or, Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa. És també autor de la novel·la La darrera nit (1982), guanyadora del premi Pere Martí Peydró 1965, i d’algunes peces dramàtiques inèdites, com Nadal en la tenebra.