Carles Muñoz i Espinalt

(Montesquiu, Ripollès, 1920 — Barcelona, 1993)

Assagista i psicòleg.

Divulgador de la psicologia, creador i teoritzador de la psicoestètica com a ciència d’autoconeixement i afirmació personal i nacional, autor de més de vint-i-cinc títols, entre els seus treballs cal destacar Del Poble Català (1953), Esperit de set-ciències (1959), Orígens del caràcter (1963), Sentit polític dels catalans (1964), Seny no és timidesa (1965), Un mercat per al senyor Esteve (1966), Propaganda totalitària (1968), Lluita entre generacions (1969), Tarannà Lerroux (1972), L’evolució del caràcter català (1976) i Pensar en català (1983). Pòstumament ha aparegut El culte a lamediocritat (1996), en col·laboració amb Maria Muñoz.