Doctor en medicina, activitat que exercí professionalment, inicialment escriví en castellà i català, i des del 1960 només en català. Té una abundant producció teatral, i fins el 1998 la seva obra publicada fou exclusivament en aquest gènere. Es donà a conèixer amb Torna un home, premi Maragall (1955), estrenada al Teatre Romea el 1956. Estrenà després No hay camino (1959) al teatre Candilejas de Barcelona i La hora de todos (1960) al teatre María Guerrero de Madrid. La seva obra Antígona 66, una peça que marcà una de les línies més persistents de la seva dramatúrgia, premi Josep Maria de Sagarra 1965, estrenada el 1967 i publicada el 1968, es distingeix per la recreació del mite amb una intenció cívica. La prohibició de l’estrena de Kux my Lord (publicada el 1977), una altra obra de tema mític, al Festival Internacional de Sant Sebastià (1970), en provocà la suspensió. Les bacants (1973) completà la trilogia mítica entorn d’un dels seus temes recurrents: la llibertat enfront de l’autoritat.
Posteriorment, estrenà En Companys (1981), la comèdia Fleca Rigol, digueu (1985, publicada el 1993), Alfons Quart (1988, premi Ignasi Iglésias), Vador, Dalí de Gala (1989), Somni de mala lluna (1992 premi Crítica Serra d’Or), L’encobert (1995), Seducció. Dificultat pel domini de la casa (1995), Anar i tornar de la taverna Pilsen (1995) i L’home del billar (2014).
L’any 1998 feu la primera incursió en la prosa, amb la novel·la Dies de la raó perduda, a la qual seguiren la crònica historiogràfica La gran tancada (1999), sobre la tancada dels intel·lectuals a Montserrat el 1970, les biografies de Joan Fuster (El falcó de Sueca, 2002), d’Agustí Duran i Sanpere (2004) i de Lluís Nicolau d’Olwer (2007), els estudis històrics El cant de les sirenes. Petita crònica del teatre independent a Catalunya (1955-1990) (2009, guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de ciències humanes) i El Clínic investigat. De la guerra civil a la democràcia (2013) i les novel·les Dies de la raó perduda (1998), Tots els camins duen al llit de Venus. Història d’Abelard i Heloïsa (2010), de la qual publicà una versió teatral l’any següent, i L’experiment (2015).