Estudià dret a Cervera. Fou secretari de les diputacions de Girona (1824) i Barcelona (1820-22) i de l’Ajuntament de Barcelona (1833), on des del 1848 s’encarregà de l’organització de l’Arxiu Municipal. Col·laborà a El Constitucional i al Diario de Barcelonal. El 1815 fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica de Barcelona—n’era secretari el 1817—, i posteriorment fou membre també de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, de la de Bones Lletres —en què el 1841 llegí el poema català La persecució dels porcs, que havia aparegut al Diario de Barcelonal el 1808 i que hom li ha atribuït sense fonament— i de les econòmiques de Barcelona (1822), Saragossa (1821) i València (1843). El 1851 publicà a “El Àncora” un llarg poema en català dedicat a Antoni M. Claret i escriví, en vers castellà, uns Quadros histórico-religiosos, inèdits. La seva obra pròpiament literària, que signà sovint com a Montano, a part d’una cançó lírica en elogi del general Manso i la traducció, inèdita, dels himnes del breviari romà, és tota en castellà, i comprèn sobretot drames i comèdies teatrals i alguna composició poètica, com Las ruinas de Montserrat (1815). Traduí Chateaubriand i escriví un Juicio crítico de “Veleda”, episodio del poema de “Los mártires” (1837). Publicà també, entre altres estudis històrics, Bosquejo de las antiguas Instituciones de Cataluña (1836), la memòria sobre l’Origen, vicisitudes, trabajos literarios y estado actual de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, llegida en l’acte d’adjudicació de premis del certamen del 1842, i Noticias históricas [...] del famoso santuario de Nuestra Señora de Montserrat (1855).