Feu estudis d’arquitectura i de dret. Cofundador (1908) i secretari (1909) de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la secció de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià. Col·laborà, entre d’altres, a La Veu de Catalunya, D’Ací i d’Allà, “Llegiu-me” i “Las Provincias”. Publicà dos reculls poètics: Breviari romàntic (1913), un aplec que, encapçalat per un poema pròleg de Josep Carner, evidencia la recepció d’alguns dels models que conflueixen en el modernisme català; i Flama (1916), on retorna als usos tradicionals d’arrel vuitcentista. També escriví les narracions Somni de ciutat, de lleuger ressò modernista, i El poema de Rosa Maria —ambdues publicades a la col·lecció “El Cuento del Diumenge” el 1915 i el 1916, respectivament—, les novel·les breus L’assassí i el còmpliç (1924), Fruit de gelosia (1924) i L’amiga monja: petit poema de l’amor inconegut (1926), i l’assaig La vida del libro (1934). Traduí l’antologia Literatura japonesa (1921), i també diverses novel·les de Jerome K. Jerome: Tres homes dins d’una barca (1921), amb P. de Verdonces, i Tres anglesos s’esbargeixen (1920), amb Martínez Ferrando.