Entre el 1874 i el 1880 feu estudis de medicina, filosofia i lletres i dret, que no completà, a la Universitat de Barcelona. Treballà com a administrador del balneari Blancafort de la Garriga. Promogué la “Gazeta Vigatana” i col·laborà a la “Gazeta Montanyesa” i La Veu del Montserrat de Vic, i a La Renaixença, La Il·lustració Catalana i “La Il·lustració Llevantina”, entre altres publicacions. Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor d’història de Catalunya dels Estudis Universitaris Catalans, en substitució, a partir del curs 1905-06, de Francesc Carreras i Candi, i secretari de l’Orfeó Català (1910-13). Als Jocs Florals de Barcelona, en què l’any 1906 pronuncià el discurs de gràcies, guanyà dos premis ordinaris i diversos accèssits i premis extraordinaris, inclosos els d’alguna de les seves diverses novel·les, d’ambient rural i situades a la plana de Vic, que publicà amb regularitat (Qüestió de nom, 1881; Margaridoia, 1884; Benet Roure, 1887; Lo beneit i la porqueirola, 1888; Los milions del farinaire, 1888; La Nonada, 1904). Publicà també poemes (recollits pòstumament a Poesies, ~ 1917, amb un pròleg de Martí↑Genís i Aguilar); algunes obres teatrals (Los pastorets nous, 1888; La vaga dels forjadors, traduïda de François Coppée, 1908, i La goja, 1920, en prosa; el sainet líric La fira de l’embrolla, musicat per Joan B. Espadaler, restà manuscrit); unes Notes de viatge (1907), datades el 1889 i referides a Itàlia, i un recull de Narracions (~ 1915), prologat per Jaume Collell. Redactà les notes introductòries dels autors antologats als primers números de “Lectura Popular” i publicà Gabriel de Avilés (1895) dins la “Galería de Vicenses Ilustres”, el tercer volum de l’Episcopologio de Vich (1904), Llibre de la núvia (1908) i Crònica de les festes del centenari de Balmes (1911).