Vida i obra
Començà a publicar en les revistes de tradició menestral L’Atlàntida i “La Talia Catalana”. El 1898 publicà Una cosa que passa, sainet que presenta uns trinxeraires de Barcelona fent una estafa. Freqüentà els ambients del modernisme i publicà a “Joventut”, “Catalònia” i “Catalunya Artística”, revista que li premià la novel·la breu El pas de la mort (1901). El 1905 publicà els poemes de Les tenebroses. Amb un to volgudament prosaic i col·loquial justificat per lasinceritat amb què el poeta —messies visionari enfrontat a la societat— vol transmetre el seu missatge moralitzador, critica l’art acadèmic, l’educació oficial i el poder establert amb uns tons vagament anarquitzants. Més endavant la crítica volgué relacionar amb l’avantguarda els jocs tipogràfics que conté. La seva Oda número 2 a Barcelona és una resposta a la de Verdaguer i un precedent de la de Maragall. El 1906 publicà els plecs solts Poti-poti amb cançons també moralistes i de crítica social. De fet, ja havia escrit lletres de cançons infantils musicades per Narcisa Freixas (col·laboració que culminà el 1907 amb l’obra lírica Rodamón) i el 1909 publicà les obres d’ensenyament Alfabeto ilustrado i Viaje a través del mundo gramatical. Des d’aleshores fou funcionari, periodista i escrigué algunes sarsueles, però reaparegué en la vida literària només ocasionalment amb La cruz del camino y otras narraciones (1915), una versió en prosa de Les tenebroses titulada Ciutat endins (1918), i la novel·leta La “Pecat mortal” (1923). El 1939 estigué un temps empresonat.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bladé i Desumvila, A. (1962)
- Castellanos, J. (19862), vol. 8, p. 277-280
- Garcés, T. (1991), p. 255-267
- Rodon, F. (1979).