D’origen jueu i mallorquí. Estudià grec a Alcalà amb excel·lents mestres i a París amb un nebot de Musurus. Al col·legi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples. Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa, potser, de les recomanacions de Lluís Vives. Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i hi mantingué correspondència en llatí. El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de llatí, càtedres que li havien ofert els jurats. Amic de l’erasmista castellà Alfonso de Valdés, li escriví des d’allí unes dures i interessants cartes, en llatí, sobre la situació universitària valenciana. El 1535 era de nou a França, possiblement gràcies a l’ajuda del seu compatriota Joan Martí Població—a qui dedicà el seu comentari al Somnium Scipionis (1535) de Ciceró— i de l’humanista Guillaume Budé. A París publicà Pomponnii Melae de situ orbis libri tres i Annotationes in Ciceronis Opus, i a Poitiers uns Scholia al Somnium i Summa capita in Ciceronis Philosophiam moralem. El 1542, des d’Oxford, dedicà De prophetia et spiritu prophetico (Basilea 1543) al bisbe de Winchester, Gardiner. Després estigué tres anys al servei del bisbe de Lieja Jordi d’Àustria, oncle de l’emperador Carles V.