Fill d’Antoni Palau i Dulcet. Emprà el pseudònim de José de Vilasalba. Col·laborà a la premsa barcelonina (“El Matí”, “Mirador”, Destino, entre d’altres) i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals. Publicà assaigs com El cinema soviètic. Cinema i revolució (1932), Filosofia i música (1935), Vida de Wagner (1945), Historia del cine (1946), i dos llibres de proses amb Tossa com a motiu central: El somriure de sa Boquera (1949), un recull de narracions paisatgístiques il·lustrades, i El llibre de Tossa (1952), que incorpora, a més de descripcions d’ambients i de personatges il·lustres relacionats amb l’indret, una antologia d’escrits d’autors diversos a l’entorn del mateix referent.