Fou professor de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona a partir del 1890. Carlí i actiu integrista, col·laborà a “La Vespa” (1882-83), dirigí el periòdic “Dogma y Razón” (1887-91)i fundà la col·lecció “La Verdadera Ciencia Española”, de filosofia, religió, entre d’altres. És autor de poemes en català (com La Ventafocs, premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1867, i Les vides del camp, d’imitació horaciana, publicat a l’“Anuari Català”, del 1875) i d’obres de caràcter religiós en castellà i en català, com l’hagiografia Les glòries del taumaturg català Beato Josep Oriol, premiada el 1880 per la Joventut Catòlica, entitat de la qual fou directiu, i reeditada amb el títol Breu història de la vida i miracles del beat Josep Oriol (1884).