Vida i obra
S’ordenà de sacerdot el 1908. Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica (1912), Fantasies (1914) i Somniant (1914), de marcat caràcter retòric. S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica. En aquesta línia publicà Notes inèdites del Collell (1915), El cavaller Drylleires (1916), L’aventurer Bernat Pasqual (1916), Anècdotes arenyenques (1917), Chopin aArenys de Mar (1921) o La família dels Pasqual (1923), entre d’altres, i la novel·la Un patge de Maria Antonieta (1917), traduïda al castellà el 1932. Col·laborà a La Veu de Catalunya, El Correo Catalán, D’Ací i d’Allà, “La Hormiga de Oro” i a moltes altres publicacions, algunes de locals. Als anys vint, fruit del seu interès per la restauració del monestir de Poblet, publicà Estampes de Poblet (1927), Siluetes de Santes Creus (1927) i La decadència de Poblet (1929), llibres que aconseguiren una gran difusió. El 1918 prengué possessió com a membre corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid i quatre anys després ingressà a l’ABLB. El 1933 es feu càrrec de l’oficina dels Amics de l’Art Vell, vinculada a la Generalitat de Catalunya. Resten inèdites moltes obres seves, com també les memòries personals.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Espriu, A.; Nogueras, N. i Pons, M.A. de (1983), p. 329-338
- Montmany i Vidal, J. (1991).