Estudià dret, però aviat es dedicà a la seva vocació, la música. El 1901 fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana, per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià (1902), a més de diverses obres escèniques de Wagner, Mozart, Gluck, Schumann, Berlioz i Debussy, entre d’altres. Fou crític musical de “Joventut” i la “La Publicidad” (1916-18), on defensà apassionadament l’obra de Wagner, a qui considerava poeta per damunt de tot. Fou secretari del patronat de l’orquestra Pau Casals (1920-39). Publicà un Cançoner selecte: recull de lieder dels grans mestres; traduïts al català i aplegats per Joaquim Pena (1907-27). També traduí per a la Institució del Teatre diverses òperes russes i txeques. Una selecció de les seves crítiques fou recollida al Llibre en honor de Joaquim Pena (1910). És autor de l’assaig Enric Morera: assaig biogràfic (1937) i dirigí el Diccionario de la Música Labor (1940-44).