És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana (Girona 1757). Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo. Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu orde, i els completà amb escrits d’autors de prestigi com ara fra Apol·linar de la Concepció, fra Antoni Vicens, fra Diego Álvarez i Pere Mataplanes, i amb esdeveniments recollits de viva veu. Això no obstant, la biografia del conegut patró dels esclaus de raça negra, fill de serfs oriünds d’Etiòpia, és plena de fets prodigiosos. La seva intenció divulgativa i apologètica portà Aixelà a escriure aquest llibre en català, la seva llengua materna, a la qual reté singular homenatge. D’estil barroc, la seva adjectivació és profusa i el seu contingut assoleix en moltes ocasions un to hiperbòlic que conviu harmònicament amb expressions verbals ben intel·ligibles. No obstant això, l’obra adopta un to oral, col·loquial, acompanyat d’un humor senzill i tòpic. És una valuosa obra per a l’estudi de la història de les mentalitats. El volum conté un apartat final dedicat als miracles del palermità a Olot, Vic i Girona i els seus encontorns. Possiblement, una presència ben habitual a les cases de la gent de la seva època, aquest tom es troba, entre altres indrets, a la Biblioteca del Seminari Diocesà de Girona. La semblança del seu fautor, en canvi, continua essent una incògnita. En l’exercici de la seva missió, Aixelà publicà també El místico serafín de la menor regular clerecía, exaltado al sacratíssimo trono de los altares. Sermón gratulatorio que, en el último día del expléndido triduo dedicado a los aplausos de la canónica beatificación del B. P. Francisco Caracciolo, fundador de la sagrada religión de clérigos menores en su iglesia de Barcelona y a 29 de mayo de este año 1770, dixo el R. P... (Barcelona 1770), dedicat, com l’anterior, a enaltir un membre de la seva comunitat.