Desenvolupament enciclopèdic
Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament. L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles. Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions. L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració de justícia, la qual coneix molt bé, utilitza els esquemes de la ficció narrativa per efectuar-ne una denúncia contundent i assolir la màxima difusió entre les víctimes dels abusos de poder. Tant Porter com la major part dels personatges que poblen l’Infern han estat documentats històricament, gràcies sobretot a les recerques de J.M. Pons i Guri. Per augmentar la versemblança, el relat és molt precís en la cronologia i els llocs, reals, que esmenta. Feta per un autor culte que usa un registre i unes estratègies literàries apropiats per a la difusió popular que pretén, la narració és duta amb habilitat i manté l’atenció del lector fins l’últim moment. S’hi poden detectar motius rondallístics i llegendaris populars, així com motius literaris cultes; sembla que, en lloc de dependre de models medievals, és una obra paral·lela a altres textos de l’època que narren viatges meravellosos o d’ultratomba. El text gaudí d’una difusió extraordinària per via manuscrita (fins i tot en terres americanes), especialment als segles XVII-XVIII, com ho mostren els nombrosos manuscrits que encara avui es conserven; al tombant del segle XIX, fou imprès en diverses ocasions, com a text devot i d’entreteniment.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bechara, Z. (1997)
- Pons i Guri, J.M. (1999)
- Valsalobre, P. i Figueras, N. (2000).