Desenvolupament enciclopèdic
Lucrècia o Roma libre, del 1769, constitueix la primera mostra del neoclassicisme en la literatura catalana. Aquesta primera (i més reeixida) obra dramàtica de Ramis pren com a tema un episodi de la història romana. Col·latí, marit de Lucrècia, exalça la virtut de la seva esposa contra l’opinió de Tarquini, el fill del rei de Roma, que pensa que no existeix la virtut en el cor dels humans. Tarquini, però, descobreix que Lucrècia és realment honesta, i això encén el seu desig. Finalment, declara la seva passió a la dama i li demana que el correspongui. La negativa de Lucrècia l’exaspera, i, després d’amenaçar de matar-la, la viola. Quan torna Col·latí, Lucrècia li explica l’agressió de què ha estat víctima, i, tot seguit, se suïcida, incapaç de viure en la deshonra. El marit i altres cavallers romans que han presenciat l’escena es conjuren per abatre la tirania. Escrita en alexandrins apariats, és una obra d’una qualitat literària i un equilibri exquisits. Tots els ingredients de l’obra s’identifiquen amb el neoclassicisme: a més d’un argument provinent de l’antiguitat clàssica, observa la regla de les tres unitats i planteja un conflicte moral—entre la defensa de la virtut conjugal i l’obediència a una autoritat injusta— a partir d’una peripècia argumental mínima; finalment, fa unaextrapolació des del cas particular al general, convertit en una denúncia de la tirania que culmina amb la revolta contra una forma de govern rebutjable. Els elements classicistes d’inspiració francesa es complementen amb l’exaltació dels valors de l’il·luminisme burgès: la virtut, la fidelitat conjugal, la justícia i la insubmissió revolucionària contra la tirania.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Busquets, L. (1988), vol. I, p. 335-370
- Gomila Saura, J. (2004)
- Grilli, G. (1982), p. 17-42
- Otero-Vidal, M. (1996)
- Paredes i Baulida, M. (20011)
- Pons, A. (1990)
- Pòrtulas, J. (2006), p. 533-566.