Vida i obra
Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat. Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías (Sant Sebastià 1843) i soltes al recull Pensil del bello sexo (1845), impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona (com “El Genio”), de València (com “El Fénix”), de Madrid (com “Semanario Pintoresco Español”) i de Castelló (com “El Celtíbero”). Escriví el drama El desterrado (1844) i les novel·les Malvina de Seharti (1847) i El premio de la virtud.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Espresati, C.G. (1965).