Desenvolupament enciclopèdic
Té com a matèria la societat coetània retratada en episodis de desenvolupament discontinu, amb vinculacions suggeridores amb novel·les anteriors de l’autor. El tema, conceptual, tracta dialècticament del determinisme, el tret diferenciador del naturalisme de Zola que Oller no arribà a acceptar. S’hi fa el seguiment de la vida d’un malalt mental des de la joventut fins a la mort. Tanmateix, malgrat que Daniel Serrallonga n’és el protagonista, la novel·la no és la història d’aquest home, sinó que progressa a partir de dos plans distints i definits per dos personatges, les trajectòries dels quals s’interfereixen: el protagonista, que forneix els fets —l’argument—, i el narrador, articulador del tema a partir de les converses amb els companys. Les trobades recurrents i casuals del narrador, el metge Giberga i l’advocat Armengol van fornint informacions sobre les accions del malalt i estableixen contrastos entre les vides de tots quatre, i faciliten també la discussió entre el credo determinista (Giberga) i la simpatia compassiva (Armengol), compartida pel narrador. Els objectius de l’autor configuren l’obra: vol demostrar la naturalesa de la follia, la seva influència en les famílies dels afectats i en la societat, insensible davant les afeccions mentals, i acusa d’errònia i injusta la tasca dels manicomis. La novetat d’aquest text rau en el procediment indirecte emprat al costat de l’estructura no lineal i la temàtica, també innovadores. Aquesta formulació narrativa, única al seu temps, substitueix el relat impersonal en tercera persona i l’acció per les converses entre els amics citats —sobretot el narrador i Armengol— amb la intervenció, de vegades, del malalt. Les Memòries literàries expliquen la història —també fictícia— del boig, que realment es basà en la figura d’un amic de l’autor, l’escriptor Pere↑Nanot i Renart. Oller s’autoacusà dins la novel·la, que escriví en menys d’un mes i inicià partint de l’episodi del darrer capítol, de l’actitud cruel que ell i Sardà havien tingut amb aquest amic.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Beser, S. (1980), p. 7-18
- Corretger, M. (19982)
- Yates, A. (1998), p. 288-326.