Gil Foix

Personatge central de la novel·la Lafebre d’or (1890-92), de Narcís Oller.

Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari. Té un paral·lel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent, de Zola. Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novel·la i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama. La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat. Vol el major benestar per a la seva família, un desig que l’endinsa —endut per l’ambició i la passió pels negocis— en el risc creixent de la borsa. La ruïna financera és acoblada als seus defectes de temperament: la vanitat i la incapacitat per reconèixer els enemics. Els guanys l’obliguen a adoptar de manera sobtada els hàbits burgesos —inclòs el relaxament moral que duen els diners—, una situació que el va dibuixant progressivament com una figura grotesca i alienada, un titella sense fre davant el joc, enmig d’un món familiar també caricaturitzat. El fracàs personal de Gil Foix resta fixat en el seu retorn simbòlic als orígens menestrals, amb les facultats mentals minvades, víctima del progrés de la societat. Amb tot, la seva tasca ha estat positiva, ja que, tot i el final advers, ha aconseguit millores socials, com el ferrocarril de Vilaniu, assoliment suprem de la seva ascensió i causa de la seva caiguda. El germà interpreta el seu sacrifici a la llum de la doctrina evolucionista, de la llei de l’univers que ha actuat inexorablement. Encarna també el càstig moral que resulta de la substitució dels valors tradicionals—seny, consciència dels límits, respecte al passat— pels artificials: la rauxa, la imprevisió, l’afany de riquesa fàcil i l’eufòria incontrolada en l’especulació econòmica. En última instància, constitueix un clar exponent de les contradiccions existents entre la construcció de la societat moderna i els seus mateixos protagonistes.