Desenvolupament enciclopèdic
El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort. Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica. L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional: ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius. Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent simplicitat, tant pel que fa a la temàtica (Aguiló hi deixa entreveure algunes de les seves íntimes preocupacions) com als aspectes formals. Ara bé, prova de l’encert a l’hora d’adoptar el vestit de la poesia tradicional és el fet que com a mínim dos dels poemes acabaren tradicionalitzant-se i s’integraren, amb més o menys modificacions, en el fons folklòric de Mallorca. La resta de composicions, escrites en moments i per estímuls (com ara la participació als Jocs Florals de Barcelona) molt diferents, forma un grup més heterogeni —algunes deixen de ser pròpiament fantàstiques i poden tocar altres temes, sentimentals i orientals especialment— i d’un valor més desigual. Malgrat que Tomàs Aguiló mantingué sempre una actitud clarament dialectalista, sotmeté la seva llengua poètica a un procés de depuració que li permeté aconseguir un nivell molt remarcable. El 1858 n’aparegué una altra edició a Madrid (Baladas escritas en mallorquín), amb pròleg i traducció de Josep Vich. Finalment, el 1883 Aguiló inclogué aquelles composicions al tercer volum de les seves Obras en prosa y en verso, incrementades amb dotze poemes més escrits entre el 1851 i el 1882.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Mas i Vives, J. (1987)
- Mas i Vives, J. (19931), p. 5-50.