Desenvolupament enciclopèdic
És el primer llibre publicat per Verdaguer després de L’Atlàntida i també el primer en què recull poemes lírics, amb els quals complementava, o rectificava, la imatge pública que volia donar de si mateix com a poeta religiós,i més concretament com a poeta místic, després d’haver-ho fet com a poeta heroic. El poema “Cant d’amor” exposa aquesta intenció, i el pròleg propi incorporat a partir de la segona edició (1882, 1885, 1891) defensa la seva poesia i la validesa de la poesia mística. La primera edició acabava amb una secció titulada “Càntics”, amb poemes escrits per a la pastoral i les pràctiques de devoció, que desapareixen en part a partir de la segona edició per donar millor impressió d’unitat al poemari i per restar relleu als poemes d’intenció més clarament devocional i proselitista (“Qui com Déu?”, >La Sagrada Família”, “Jesús als pecadors”, “Lo pecador a Jesús”). Tanmateix, el gros dels poemes, representatius de la producció poètica verdagueriana religiosa des del seu inici fins a dates recents, respon a la voluntat de reflexió, afavorida per la recerca romàntica de l’absolut, sobre l’experiència del jo religiós, sota la guia principal dels Salms, el Càntic dels càntics, Ramon Llull, santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu i la mística holandesa, i sota formes que van de la modulació popular (“Lo noi de la mare”, desaparegut a la segona edició, però reincorporat a partir de la tercera, i la sèrie de corrandes sense títol) a altres de gran ambició constructiva o conceptual, que, en els idil·lis, incorporen el recurs característic del diàleg (“Místic desposori de santa Caterina”, “Rosalia”, “Sant Francesc s’hi moria”, “Betharram”, “Cap al Cel”). El centre temàtic principal dels poemes és Jesús Salvador, l’Amat, objecte del desig de la unió mística amb Déu imaginada pel poeta: “Volada de l’ànima” explicita el lloc de la benaurança, el cel, el lloc al·legòric de la unió amb Déu, és a dir, el lloc desitjat o enyorat des de la terra, com es veu també, entre molts dels altres poemes, a “Les cinc roses”, “Enyorança del cel” o “Somni de la glòria”. Ha estat traduït al castellà (1879, 1908, 1965) i al francès (1906) i diversos poemes han estat posats en música.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Noguera, L. (2006)
- Serra de Manresa, V. (2003).