Desenvolupament enciclopèdic
Segons remarca el subtítol (“Catalunya agonitzant”), l’obra vol recrear els orígens de la “decadència” catalana. S’ambienta en l’època de l’entronització dels Trastàmara a Catalunya i compagina la crònica dels grans esdeveniments històrics (com la derrota dels partidaris de Jaume d’Urgell pels de Ferran d’Antequera, el regnat d’aquest i el final del cisma papal amb Benet XIII) amb el relat de les peripècies personals dels protagonistes, en dues línies argumentals no sempre prou travades. Hi intervenen altres personatges històrics, com Vicent Ferrer, mossèn Borra, el príncep Alfons i el conseller Joan Fiveller, que, en reclamar al rei el pagament del vectigal de la carn, esdevé un model. La trama novel·lesca es construeix, però, sobretot entorn dels personatges ficticis, protagonitzada per↑Blanqueta, que, en morir els seus pares en el setge de Balaguer, és duta per Vicent Ferrer a Barcelona, on és acollida per un falconer amic de la família, sota la protecció de Joan Fiveller. Allí s’enamora d’un germà de llet d’aquest, Guillemet, amb qui, després de diversespenalitats (entre les quals la pesta, que mata el falconer), es casa a Montserrat. Ressalta, també, l’antagonisme del donzell de Puimorèn, gascó traïdor que la rapta. A més d’evocar els grans models de la novel·la històrica (com Scott, Hugo i Manzoni), l’obra incorpora també elements de les literatures sentimental (particularment, de la novel·la fulletonesca) i costumista. El narrador omniscient s’identifica força amb l’autor, com reflecteixen les digressions erudites i ideològiques. L’època en què s’ambienta la novel·la, de considerable fortuna historiogràfica i literària, havia estat plasmada ja en altres obres de Bofarull, com el drama El Consejo de Ciento (1846). Un poema en què retrata la protagonista, Pobra orfeneta, fou premiat el 1861 amb un primer accèssit a la flor natural. La novel·la, que és la primera de la Renaixença, obeeix a la voluntat de recuperar el gènere en la literatura catalana, i al patriotisme, l’historicisme i el sentimentalisme de Bofarull, i contribueix notòriament a la mitologia renaixentista. Fou traduïda al castellà per l’autor (1876), el 1879 se n’anuncià una representació i influí també en altres gèneres (com il·lustra la poesia d’Enric Claudi Girbal i de Guimerà).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Grau i Fernández, R. (1996)
- Serra i Massagué, J. (1982)
- Serrahima, M. i Boada, T. (1996), p. 41-58
- Tiñena, J. (1993), p. 5-29
- Tiñena, J. (1996), p. 103-127.