Paleta d’ofici i analfabet, fou un hàbil improvisador, en català i menys habitualment en castellà, de romanços, col·loquis, sermons burlescos i peces teatrals (les sarsueles La mistaire, 1857, i Lo barber, 1858, amb música de Francesc Vidal, i diversos monòlegs i entremesos, entre els quals cal esmentar Sainete nou del senyor rector, o sia, Lo casament d’en Celdoni i la Margarida, en prosa, en diverses parts, i Lo jaio de Reus, en dos actes i en vers, clarament deutor de l’obra homònima de Josep Robrenyo). Hi feu popular el pseudònim de Queri i els textos foren regularment transcrits i impresos en plecs solts a Reus mateix.