Estudià economia i obtingué el títol de pèrit mercantil. Traduí al català obres d’Èsquil, Maeterlinck, Brieux i Hervieu. Amb el seu germà Domènec Corominas escriví nombrosos sainets, monòlegs, comèdies i quadrets dramàtics, normalment de trama senzilla i humor fàcil, adreçats a un públic popular: Burgeseta (1910), Bèstia assenyalada (1912), A la “casa de socorro” (1913), Institut d’apicultura (1914), Al museu (1915), Dolça llar (1917), La usufructuària (1919), Ditxós termòmetre! (1920) i La parenta pobra (1921), entre d’altres. Algunes peces foren recollides a Monòlegs (s. d., “Lectura Popular”, XVI).