Fou un dels dinamitzadors de la Renaixença a Castelló i un dels introductors a la zona de les tendències modernistes. Escriví Joesa (1914), un llarg poema d’influx parnassià que és un intent de superar l’herència llorentiana. Deixà inèdits Composicions, Versos valencians i Rimes i sonets, tres reculls de poesies, i traduccions esparses aparegudes entre el 1909 i el 1914 a revistes com “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “El Cuento del Dumenche” i “Almanaque de Las Provincias”.