Pinya de rosa

Recull de narracions de Joaquim Ruyra, publicat l’any 1920.

Desenvolupament enciclopèdic

El títol, que al·ludeix al nom d’un nus mariner, és el que l’autor donà a l’edició definitiva de Marines i boscatges (1903), publicada amb la intenció d’adequar els relats a la gramàtica fabriana, d’afegir-n’hi un de darrer (“L’idil·li d’en Temme”) i de posar fi al tema. El mar és l’espai comú de la majoria de textos i d’on l’autor extreu el material descriptiu, narratiu i humà per a les seves històries. Aquestes, distribuïdes en quatre llibres intitulats “Impressions”, “Fantasies”, “Novel·letes” i “Novel·letes capitulades”, reflecteixen totes les facetes de la realitat marina i aprofundeixen en la dimensió moral dels personatges que hi tenen relació. En el primer s’observa, a través de la mirada d’un narrador que passa de la infantesa a la maduresa, un mar que pot ser motiu d’èxtasi o força destructiu. En les dues narracions que tanquen aquest primer llibre —les úniques que tenen per escenari el bosc— i en les tres del segon, aquesta dualitat es complementa, a la manera de la narrativa modernista, amb la introducció del misteriós i el fantàstic com a parts indestriables de la mateixa realitat. Els dos darrers llibres contenen aquells relats de major extensió en els quals prenen més rellevància l’anècdota narrativa i la caracterització dels personatges. Així ho demostren els retrats del tímid Garet, la jove Fineta, els navegants d’“El rem de trenta-quatre” o l’aprofundiment en l’ànima de Jacobé, un personatge que, amb la seva bogeria, confronta el determinisme naturalista amb el fatalisme modernista. Les narracions, molt acurades pel que fa a la descripció, se serveixen del dialecte blanenc i de la tradició folklòrica per tal d‘infondre lirisme, intensitat de sentiment i perfecció estilística a la prosa. Algunes han estat traduïdes al castellà, al francès, a l’anglès i a l’italià. També n’hi ha que obtingueren la Copa Artística dels Jocs Florals barcelonins (“Mar de llamp” i “Les senyoretes del mar”, el 1896, i “Jacobé”, el 1902). D’“En Garet a l’enramada”, Vicenç Coma i Soley en feu una versió teatral el 1938.

Bibliografia
  1. Bassó, J. i Paré, J. (1986), p. 15-42
  2. Castellanos, J. (19862), vol. 8, p. 569-574
  3. Diversos autors (20033)
  4. Julià i Capdevila, Ll. (19921)
  5. Maluquer i Ferrer, J. (2004).
Vegeu bibliografia