Desenvolupament enciclopèdic
L’obra és un cant a la ciutat com a punt de partida i com a fita del desenvolupament moral de l’individu, del qual es tracen unes línies d’evolució en una direcció ideològica manifestament conservadora. La ciutat és vista com el marc en el qual l’individu es desenvolupa dins d’un cicle ininterromput que parteix de la infantesa innocent per passar a l’adquisició dels valors morals durant la joventut. Aquests valors són presidits per la responsabilitat, el domini dels instints i el treball, i tenen en la família el seu objectiu orientador alhora que el nucli motriu de tot el cicle. En aquest sentit cíclic i impertorbable, doncs, la ciutat és, a més del marc, el producte del treball humà. Per tant, és també el resultat de la suma de totes les llars, totes les famílies, de l’urbs. En cadascun dels elements constitutius de la ciutat, en cada família, la dona n’és l’eix ordenador. I perquè l’engranatge del sistema funcioni perfectament, la dona, la mestressa de la casa, hi ha d’aportar un ordre que és vinculable a un determinat ideal de feminitat. Els valors d’aquesta dona rauen en l’alegria, la serenitat, la diligència incansable en les feines domèstiques i, sobretot, en la maternitat, nucli motriu de l’amor, tant el filial com el conjugal. Déu dona un sentit transcendent a la vida humana i determinats valors morals, com el de la contenció, la humilitat o la inquietud que porta a l’activitat. A més, els ritus de la litúrgiacatòlica són els encarregats de vertebrar una part important de l’activitat ciutadana. Al llarg dels poemes es trama un discurs ideològic en termes pràcticament idèntics als dels discursos estètics de Torras i Bages, on civilització equival a moralització, de manera que les composicions prenen una forma més discursiva, més tendent al catequisme que no pas a la recerca de l’efecte estètic. Publicat en un any culminant de l’evolució de la poesia noucentista, el llibre representa un dels exemples més explícitament ideològics de l’aportació de l’autor al projecte poètic noucentista.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Folguera, J. (1976), p. 59-62
- Riba, C. (19882), p. 160-163
- Saltor, O. (1948), p. 13-71.