L’hostal de la Glòria

Obra de teatre de Josep Maria de Sagarra estrenada el 7 d’octubre de 1931 i publicada l’any 1932.

Desenvolupament enciclopèdic

S’hi planteja un conflicte de triangle amorós entre l’hostalera Glòria, el seu marit Andreu i Roser, la germana d’ella, al Ripoll de l’any 1823. En el primer acte es presenta la situació dramàtica que genera el conflicte. Glòria és la mestressa d’un hostal de Ripoll, treballadora, generosa, estalviadora i comprensiva —un exemple de virtuts—, casada amb l’Andreu i galantejada per altres homes del poble. Andreu manté una relació secreta (però de la qual circulen rumors) amb Roser, la germana de Glòria, amb qui Andreu planeja d’escapar-se a França i que és a l’hostal perquè Glòria l’havia treta de la vida ensopida del mas pairal. A l’hostal arriba Tomàs de Forcadell, un jutge nou que també s’enamora de l’hostalera. Ja al segon acte, en quinze dies posterior a l’acció del primer, arriba a l’hostal el promès de Roser. Andreu l’allunya d’ella fent-li creure que la noia té poc temps de vida i un passat tèrbol. Es comença a murmurar d’una suposada relació entre Glòria i Forcadell, alhora que Glòria acaba confirmant les seves sospites respecte a Andreu. La protagonista es mostra comprensiva amb la seva germana i l’aconsella, però Roser no vol admetre res. Al darrer acte, poques hores després, Andreu i Roser ja es troben a punt de fugir. Glòria demostra la seva honestedat deslliurant-se, amb l’ajuda d’Andreu, de Forcadell, que vol fer-la seva per la força. Al final, Andreu es penedeix de la se-va culpa i Glòria el perdona. L’obra il·lustra tots els trets del poema dramàtic sagarrià: l’esquematisme de personatges i situacions, el triangle amorós, la complaença en el sentimentalisme, la fàcil identificació dels referents (gràcies aquest cop al component costumista), la sonoritat del lèxic i de la rima i, en definitiva, la recerca de la complaença de l’espectador. La fórmula tingué una enorme acollida i l’obra fou un dels grans èxits del teatre del moment, cosa que la convertí de seguida en peça de repertori. Fou traduïda al castellà i representada a Madrid la primavera del 1934.

Bibliografia
  1. Carbonell, J. (1981), p. 1235-1264
  2. Gibert, M.M. (19921), p. 17-19.
Vegeu bibliografia