Desenvolupament enciclopèdic
La peça aborda, de manera volgudament sintètica, trets característics de l’alta comèdia com el triangle amorós, la fidelitat a les convencions socials burgeses i el manteniment de les aparences. Els personatges són tres nàufrags: la muller (Rosina); el marit, enginyer i home pràctic (Oriol), i l’amant, advocat i home mundà (Eduard). Tots tres són barcelonins i arriben a una illa deserta del Pacífic. Eduard té la necessitat de comunicar al marit el seu amor perRosina. Oriol, ateses les circumstàncies, s’avé a parlar-ne, tot i admetre que aquesta actitud obeeix a una nova manera d’entendre la vida i les relacions humanes, lluny de les convencions. Rosina —que flirteja d’amagat amb Eduard— mostra, però, un rebuig frontal a la proposta. La noia es posiciona, doncs, en defensa de les aparences, les quals considera inherents a la civilització de la qual provenen, un món que cal preservar. L’autor planteja el tema des d’una perspectiva irònica i se serveix de les escenes còmiques que es generen en el contrast entre els comportaments “civilitzats” i l’espai insòlit on es troben. Per això l’acció se situa als antípodes i els personatges van vestits amb robes que no són seves, però que mostren molt bé els seus respectius caràcters. La situació posa en evidència tant els valors socials d’una burgesia de la qual el dramaturg se sent membre, com el model de teatre més acceptat per aquesta mateixa classe social. La ironia i l’humor admeten una lectura crítica pel que fa a aquestes convencions, però la intenció de l’autor és servir-se’n i no pas parodiar-les ni buscar-hi elements grotescos. L’obra serví a l’autor per a iniciar-se en el terreny de la literatura dramàtica i tingué una bona acceptació. La traducció francesa (1927) és el punt de partida de l’adaptació —propera al plagi— d’André Roussin a La petite hutte (1947), la qual serví de base a una pel·lícula de Mark Robson (1957). El 2005 Jordi Galceran en feu una adaptació per al teatre musical titulada Paradís.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Fàbregas, M.R. (1981)
- Gibert, M.M. (19922)
- Muñoz i Lloret, T. (1991), p. 5-29
- Muñoz i Lloret, T. (1992), p. 32-33
- Santamaria Roig, N. (1994-1995).