Desenvolupament enciclopèdic
És el primer llibre de poemes en prosa editat a Catalunya i a Espanya, fruit de liimpacte del simbolisme i del decadentisme. Il·lustra la recerca d’una forma artística sintètica i innovadora que sigui expressió d’una realitat espiritual superior i refugi estètic. Aquesta recerca, que fixa també una nova funció de l’artista en la societat industrialitzada, aboca Rusiñol a una proposta esteticista de consagració exclusiva a l’art. Es proposa la creació d’un territori autònom en el qual no interfereixi la realitat prosaica, que esdevingui el camí per a la revelació de la veritat autèntica, que serveixi com a consol davant l’agressió materialista externa i obri la possibilitat d’una transformació futura on art i artista tinguin un lloc ajustat a les seves condicions. L’elitisme d’aquestes conviccions farà que la creació artística esdevingui igualment un objecte únic, nou, superior i sols accessible a una minoria. La concepció del llibre evidencia l’aplicació d’aquests principis. Són trenta-dues oracions —pregàries profanes—, cadascuna de les quals acompanyada d’un gravat de Miquel Utrillo i d’il·lustracions musicals d’Enric Morera, que cerquen la fusió de text, música i imatge en una síntesi harmònica. Així el llibre es transforma en un objecte artístic, en la línia del concepte modernista d’art total. El símbol del jardí —de ressò prerafaelita— esdevé l’àmbit predominant per a les oracions. L’art al qual es consagra l’artista cerca la bellesa com a absolut i privilegia l’espai de la natura, alhora física i espiritual, com un dels àmbits de percepció d’aquesta bellesa. Així, el llibre el formen un seguit de composicions que tenen com a elements unitaris la selecció dels referents naturals i l’emissió per part d’un únic personatge d’aquests precs a la deessa Natura. Aquest jo es presenta amb totes les característiques prototípiques de l’artista modernista: un ésser privilegiat, solitari, incomprès, amb capacitat profètica i que, com a sacerdot de la nova religió de l’art, pot copsar el misteri de la natura. Per això les pregàries s’adrecen “A la rosada”, “Al mar”, “A les cascades”, “Al vent”, “A la pluja”, etc., en un seguit d’unitats autònomes que formen part d’una entitat ideal superior des de la qual es poden trobar les bases per a l’assoliment d’un renaixement espiritual de l’ésser humà un cop s’hagi reconciliat amb la natura, és a dir, la bellesa. L’art, doncs, esdevé la via de superació del materialisme, un paper que abans exercia la religió. Rusiñol proposa un plantejament dels temes de manera cíclica, que, aprofitant estructuralment els diferents moments del dia, parteix de l’origen del cicle —i de l’art— (“A l’alba”) i conclou en la consideració final de la mort i la ruïna artística com a pas previ del naixement d’una nova espiritualitat que faci sorgir, igualment, una nova forma d’art (“Als xiprers”). Formalment, les proses basteixen sobretot un discurs metafòric on la prosopopeia i la recerca de la musicalitat defineixen un discurs de clara filiació simbolista que revela el gust pel misteri i la suggestió. L’obra ha estat traduïda al castellà (2005).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Arenes i Sampera, P. (1998), p. 39-67
- Casacuberta, M. (19971), p. 196-211
- Cerdà i Surroca, M.À. (1981), p. 312-339
- Cerdà i Surroca, M.À. (1990), p. 7-28
- Sánchez Rodrigo, L. (1992).