Pertany a la tradició d’arrel romàntica de personatges, com Quasimodo o Frankenstein, arrelats en la lletjor i la deformació física. S’hi afegeix també el component simbòlic propi de la novel·la modernista. De gran complexitat, atès el seu simbolisme, representa el marginat social a través d’una actitud sotmesa al determinisme i està mancat d’una psicologia individual. Per bé que estàtica, la seva personalitat, que no pot evolucionar per les limitacions que el marquen, es va conformant al llarg de la novel·la a través de la contraposició a tot allò que l’envolta. Se’l presenta des d’una òptica aparentment naturalista, la qual cosa queda matisada per l’adequació a l’espai simbòlic de l’espai on viu. Aquesta aparença determinista fa que no manifesti sentiments, vida interior ni activitat intel·lectiva. La seva caracterització, però, també apunta la importància de la suggestió, insinuada a través de símbols com el del so de la flauta al final de l’obra. Gegant d’una gran fortalesa física, és, en canvi, un home feble dominat per Fineta, la prostituta amb la qual es relaciona. A la corpulència s’uneix un encorbament que li forneix un moviment feréstec i reflecteix una psicologia associal i desconfiada. La religió és per a ell un refugi que l’impedeix evolucionar i decidir. Debilitat per la repressió, s’escindeix entre el terror al càstig etern i la degradació de l’instint. El seu desig sexual no es transforma mai en sentiment i no suscita cap consciència. Rígid en les seves actituds, és la imatge del fanàtic, esclau de les autoritats eclesiàstiques i amb una immensa por de viure. Frustrat en l’amor i en les aspiracions a esdevenir sacerdot, i objecte d’escarni públic, reacciona tancant-se als altres, fent-se submís als superiors i violent amb la resta d’humans. La seva història personal i el seu primitivisme defineixen en ell la religiositat com un encegament supersticiós. Al costat de la ira, la seva luxúria dona pas al drama tenebrós que presenta el relat. Dominat, instintiu i psicològicament anormal, Josafat esdevé un «gegant ploricó», víctima d’ell mateix i de la societat.