Eduard Buïl i Navarro

(València, 1898 — València, 1973)

Narrador, dramaturg i poeta.

Exercí bàsicament com a periodista. Començà escrivint poesia i, als anys vint, publicà narracions a “El Cuento del Diumenge” i a “Nostra Novel·la”, entre les quals sobresurten Fang en les ànimes (1930), de ressò didàctic, i El miracle de la rosa marcida (1931), amb imitació de components romàntics. S’incorporà a Lo Rat Penat i participà en els Jocs Florals de l’entitat. Treballà en la redacció d’“El Mercantil Valenciano”, on també feu de crític teatral. Estrenà trenta-dues obres de teatre entre comèdies, sainets i sarsueles. A partir del 1938 dirigí “La Correspondencia de Valencia”, “Adelante”, òrgan del PSOE a València, “Verdad”, i l’agència España, i presidí el Sindicat de Periodistes de la UGT. Exiliat a l’Alger i al Marroc, conreà el periodisme en francès. La seva poesia quedà recollida en el volum A través d’una vida (1972).