Desenvolupament enciclopèdic
És el personatge més emblemàtic de tota la literatura noucentista. S’hi sintetitzen els principals trets, tant estètics com ideològics, que propugnava aquest moviment cultural. Va néixer al Paraguai (Asunción) a l’entorn de l’any 1890, filla de pare català. Té dues germanes: una de més gran (Eugènia) i una altra de més petita (Sara). Va arribar a Catalunya el 1909 i de seguida parlà un català melodiós, «pur i escaient». Fa metro vuitanta, el seu cos és «generós i del tot hel·lènic», amb un bust «ple de dignitat» i «en espera de les maternals abundàncies». Vesteix «a la manera flonja», d’acord amb la moda adoptada «per les dones més intel·ligents», per la qual cosa els vestits que porta li escauen com si fos la Venus de Milo. S’hi poden reconèixer alguns trets de la «midons» dels trobadors medievals, però passats pel sedàs de la modernitat. És el mateix que havia fet Ausiàs Marc quan, «lleixant a part l’estil dels trobadors», desvetllà el nom de l’estimada, la qual, significativament, es deia també Teresa. La d’Eugeni d’Ors la trobem l’estiu de 1911 en una colònia de vacances de la costa catalana. És allí on,destacant clarament enmig del seu grup de sis amigues, contagia entre els residents el sentit d’equilibri, harmonia, mesura i moderació de la feminitat que ella simbolitza. Perquè les dones, diu Xènius, «són les palpitants canals per on arriba al futur la sang ancestral i la seva gràcia infinita». Aquest enlluernament de la col·lectivitat vers l’ideal simbòlic que Teresa representa es trenca, aparentment si més no, així que arriba el promès. «L’Anèdota s’ha menjat la Categoria», diu el narrador (de manera ben categòrica, per cert). I és que tot fa pensar que l’ideal col·lectiu ha d’acabar convertint-se en un simple profit individual. No és així, però, que per alguna cosa Teresa queda en mans d’un artífex que crea i narra. Per això la novel·la acaba amb un somni de Xènius en el qual el narrador rep la benedicció de La Ben Plantada, mentre ella —no és casualitat que sigui filla d’Asunción— ascedeix simbòlicament cap al món de l’ideal.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Badia, L. (1984)
- Martín Marty, L. (1983)
- Martín Marty, L. (1984).