Rafael Caria

(l’Alguer, 1941 — l’Alguer, 9 d’abril de 2008)

Rafael Caria

© IEC / Montse Catalán

Filòleg i poeta.

Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic Revista de l’Alguer (1990-99) del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979.

Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp: Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I. Il mondo del Càlic (1990), Toponomastica algherese, II (1993), Documents d’història toponímica algueresa: el “Llibre de las lacanas” (1992), Els noms de les herbes del camp de l’Alguer (1993) i Le piante espontanee ad Alghero (2001). Publicà també llibres i articles sobre la història de l’Alguer i sobre la situació de l’alguerès: L’Alguer. Un popolo catalano d’Italia (1981), L’Alguer, llengua i societat/Alghero, lingua e società (1987), L’alguerès des d’una perspectiva històrica (1991), Les ordinacions municipals de l’Alguer (1526) (1994) i El català a l’Alguer: apunts per a un llibre blanc (2007).

Autor dels reculls de poemes Els asfòdels (1992) i Pètals (1998), l’any 2013 August Bover tingué cura de la publicació de la seva Poesia completa. Part de la seva obra poètica ha estat musicada per Matilde Salvador (Só tornat a Sant JuliàTríptic de l’Alguer). Mantingué sempre contactes amb Catalunya, i el 2006 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1999 rebé la Creu de Sant Jordi.