Fou un dels fundadors de la revista “Tac Carbònica”, apareguda l’any 1984. Amb el poemari Le sucrier velours (1984) guanyà el premi Vicent Andrés Estellés-Premis Octubre. Pòstumament han aparegut Amb tinta xinesa (1992) i Infinitud del paisatge (1993), que apleguen la resta de la seva producció, que l’autor havia sotmès a un procés de reelaboració constant.