Empar de Lanuza i Hurtado

(València, 18 de setembre de 1950)

Narradora.

Ha estat una de les autores més prolífiques i amb més diversitat temàtica en l’àmbit de la literatura infantil al País Valencià. La seva publicació s’inicià amb El savi rei boig i altres contes (1979, premi Josep Maria Folch i Torres 1978), i continuà amb Abecedari del diumenge (1986, premi Tirant lo Blanc i premi Crítica Serra d’Or 1988), L’escletxa assassina (1990), Les tres avorrides (1997) i Versos al sol (2000), entre d’altres. Ha escrit peces de teatre infantil, com les que reuní en el volum Mitja dotzena (1984), i La cuca Quica (1985), entre d’altres. I també ha conreat la poesia: València, fragments d’un dietari poètic (2002, premi Roís de Corella 2001).