Miquel Rayó i Ferrer

(Palma, Mallorca, 21 de setembre de 1952)

Narrador.

Llicenciat (1992) en ciències de l’educació per la UIB. Especialment dedicat a la literatura infantil i juvenil, és autor de les narracions El raïm del sol i de la lluna (1983, premi Guillem Cifre de Colonya 1982), Plagueta d’ales (1984), El secret de la fulla d’alzina (1985), La bella ventura (1986, premi de la Generalitat de Catalunya), Les ales roges (1988, premi Josep M. Folch i Torres 1987), El corsari (1988), Un ermità i un gegant (1989), Eh, vellmarí! (1991), L última por (1992), Contraban (1995), N’Anna i el vern (1998), Les muntanyes de foc (2000, premi Joaquim Ruyra 1999), El camí del far (2000, premi Crítica Serra d’Or 2001), On són lliures els estels (2003) i El cementiri del capità Nemo (2004), entre d’altres; de les novel·les La reina de Saba (1995) i L’ungla de la gran bèstia (1997), i de les obres teatrals La terra té puces (1987) i Una història d’àngels i dimonis (1992).

Ha publicat diversos treballs sobre mediambient i sobre les aus de les Illes Balears. Fou membre fundador i president (1982-83 i 1988) del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB).