E.R.

Obra de teatre de Josep M. Benet i Jornet, publicada el 1994.

Desenvolupament enciclopèdic

Evoca les interioritats del teatre des del punt de vista de tres actrius. Una jove estudiant d’interpretació demana a Glòria Marc, Assumpta Roca i Maria Caminal, tres actrius consagrades, que l’ajudin a descobrir com era la mítica actriu Empar Ribera, per preparar les proves per a protagonitzar una obra sobre la seva vida. De tarannàs molt diferents, Glòria ha triomfat com a diva internacional en el teatre, Assumpta s’ha convertit en una còmica televisiva i Maria ha abandonat l’escena per cedir la seva veu al doblatge cinematogràfic. La visió que ofereixen d’Empar Ribera i de l’època del seu mestratge decisiu permet de completar la llegenda d’aquest monstre sagrat i, alhora, evidenciar la competitivitat latent entre totes tres deixebles i les expectatives frustrades pel pas dels anys. Amb una reflexió metateatral de fons, l’autor centra la seva atenció en l’ofici d’actor, en l’efímer del seu treball i en la seva dimensió social. Dividida en sis escenes, intercala les trobades de la jove aspirant a actriu amb cadascuna de les intèrprets que conegueren Empar Ribera (escenes 1, 3, 4 i 5) i les converses en què totes tres fan balanç del passat, de les seves experiències vitals i de la seva condició professional (escenes 2 i 6). La figura d’Empar Ribera, físicament absent, però omnipresent en tota l’obra, s’inspira en l’homònima de Plany en la mort d’Enric Ribera, de Rodolf Sirera, escrita el 1972. Com a homenatge al teatre, també hi ha referències a obres d’Eurípides (Ifigènia a Àulida i Ifigènia a Tàurida), Henrik Ibsen (Joan-Gabriel Borkman) i Salvador Espriu (La primera història d’Esther). Fou estrenada al Teatre Lliure de Barcelona, el 1994, sota la direcció de Josep Montanyès. Obtingué el premi Crítica Serra d’Or 1994 i el Premio Nacional de literatura dramàtica 1995 del Ministerio de Cultura. Ventura Pons en feu una versió cinematogràfica que duia per títol Actrius (1997). Ha estat traduïda al búlgar, al castellà i al francès.

Bibliografia
  1. Batlle i Jordà, C. (19942), p. 81-110
  2. Batlle i Jordà, C. (20011), p. 93-119
  3. Morell i Montadi, C. (1996), p. 57-76.
Vegeu bibliografia