Dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal. Vuit personatges (sis homes i dues dones) relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria politicosindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l’època: Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Lluís Companys, entre d’altres. Creat per commemorar el cinquantenari de l’assassinat de Layret, el text s’articula en forma d’un judici que aspira a aclarir els motius de la seva mort i combina les dades biogràfiques amb les del context històric per mitjà de documentació diversa (premsa, publicacions periòdiques, cartes, bibliografia). Inclou també cançons, petites coreografies, escenes mimades o polifòniques. Formalment, revela la influència de les tècniques del teatre document —en especial Peter Weiss i Rolf Hochhuth— vigent en les experiències creatives del teatre independent de les dècades del 1960 i el 1970. Respon a la intenció de recuperar el passat històric i difondre unes idees polítiques progressistes que serveixin de model per al present. El muntatge, de petit format, exigia tan sols vuit actors i una escenografia mínima (una taula i vuit cadires), a fi de poder-lo representar en els escenaris més improvisats i eludir l’acció de la censura. Fou estrenada clandestinament el 1970 als Amics de les Arts de Terrassa, i reposada a la Sala Villarroel de Barcelona, el 1976, i al Teatre Adrià Gual de Barcelona, el 1992, amb motiu de l’homenatge a Maria Aurèlia Capmany, organitzat per l’Institut del Teatre de Barcelona en el primer aniversari de la seva mort; en tots tres casos sota la direcció de Josep A. Codina.
- Codina, J.A. (1992), p. 141-164
- Corbella, F.J. (1993)
- Graells, G.-J. (19923), p. 5-9
- Valdivieso, M.T. (1993)
- Vilà i Folch, J. (1988).