Desenvolupament enciclopèdic
Amb una convençuda sensibilitat social i amb la voluntat de fer sentir la veu del món obrer i denunciar l’ambient opressiu de les relacions laborals dels anys de postguerra fins, almenys, els setanta, Martí i Pol construeix una petita epopeia que té per herois els treballadors anònims d’una fàbrica de filats, el producte del treball dels quals sempre és a benefici dels «altres», els amos, «els qui ostentosament estampen / llur nom damunt la feina», justament aquells que imposen unes condicions indignes i injustes als treballadors. Els poemes combinen magistralment, a més d’un ús mesurat de la ironia, la fermesa en la denúncia social i la tendresa en el tractament dels obrers, que no hi són tractats com a col·lectiu anònim, sinó com a persones concretes —esmentades, algunes, amb noms i cognoms—, amb les seves particulars condicions de vida. Gràcies al personatge creat per Martí i Pol, sobretot l’Elionor ja forma part, avui, de l’imaginari obrer de la segona meitat del s. XX. El coneixement directe de la realitat obrera que té el poeta, en tant que treballador ell mateix d’una fàbrica de filats, és decisiu per a la versemblança de la situació reflectida. El llibre és format per vint-i-un poemes, bàsicament narratius, amb predomini dels construïts per tirallongues de versos lliures; els dos primers, “La fàbrica” i “La creació”, acompleixen una certa funció programàtica dins el volum. La llengua hi és planera, i, alhora, precisa. “La fàbrica” té com a precedent, i alhora complement, el llibre La fàbrica (1959), que no es publicà fins el 1975 dins el volum L’arrel i l’escorça, i està íntimament relacionat, per temàtica, intenció i tractament formal amb El poble (1966), tot i que es mostra més madur i evolucionat que aquests altres llibres en tots els aspectes. En conjunt, aquests textos es presenten com una de les produccions més reeixides del realisme social en llengua catalana, alhora que defineixen Miquel Martí i Pol com un poeta compromès, a través de la seva eina, la poesia, amb la gent de la seva classe social.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Berenguer i Queraltó, J. (2007), p. 51-102
- Broch, À. i Planas, X. (2006), p. 117-126
- Torrents, R. (20042).