Jòdar irromp en el panorama literari català l’any 1997 amb L’àngel de la segona mort —que va guanyar els premis Cavall Verd i Ciutat de Barcelona—, novel·la que iniciava la trilogia L’atzar i les ombres, un dels projectes narratius més ambiciosos de la literatura catalana recent. El segon volum fou El trànsit de les fades (2001), que va guanyar el premi de la Crítica, mentre que amb El metall impur, premi Sant Jordi 2005 i Crítica Serra d’Or 2006, tanca aquest cicle que té com a objectiu explicar, des d’òptiques diverses, la història poc coneguda del proletariat català des dels anys cinquanta fins a l’arribada de la transició. La novel·la explica les peripècies de Gabriel Caballero, un noi de divuit anys que viu en un barri proletari i immigrant en plena postguerra espanyola, i que, per fugir de la pressió moral de la seva mare vídua, entra a treballar als laboratoris de La Farga, una foneria situada al costat de la desembocadura del riu Besòs, que ens permet endinsar-nos en l’especial microcosmos de les indústries de la zona nord de Barcelona, dels seus habitants i dels seus treballadors. És una història que coincideix amb la del manuscrit trobat al mercat dels Encants de Barcelona pel senyor Lotari, que es dedica a investigar els fets narrats allí. La seva recerca, si bé li serveix per a conèixer millor el paper històric d’una classe social, el proletariat industrial, i les seves tensions laborals i personals, també desmenteix bona part de la informació que apareix en la novel·la manuscrita i que el senyor Lotari havia pensat que era totalment fidedigna. Assistim, doncs, d’una banda a la recreació de l’etapa més grisa i trista del franquisme, i a l’aparició d’unes primeres manifestacions de recuperació d’una certa dignitat individual i col·lectiva, de resistència interior, que, en alguns casos, es concretava en una rudimentària rebel·lia, en una incipient lluita de classes. Però, de l’altra, també assistim a un hàbil artifici literari. Gabriel no és únicament el personatge principal de la novel·la. És, també, qui observa, qui qualifica, qui valora, qui escriu, qui fabula, qui inventa. No debades serà ell l’autor del manuscrit que, anys més tard, el senyor Lotari trobarà als Encants i que, comencem a sospitar, és la mateixa narració que el lector està llegint.