Desenvolupament enciclopèdic
Soleia recull en una unitat Rapsòdia de Garí (1972), Rapsòdia d’Arnau (1974) i Rapsòdia d’Ahab (1976). L’únic canvi que l’autor introduí en els textos entre les edicions originals i l’edició conjunta fou l’esmena de les mutilacions i les supressions que la censura de l’època havia fet a Rapsòdia de Garí. Soleia rebé el premi Josep Carner 1976, atorgat per l’IEC. Constitueix el cim líric del projecte poètic que Bartra desplegà al llarg de la seva vida, tant a l’exili com després del retorn. Rapsòdia de Garí fou escrit a Terrassa de manera intensa entre setembre i desembre del 1971, fruit del feliç reencontre del poeta amb la seva llengua i la seva comunitat. El Garí de Bartra només es basa molt parcialment en la llegenda montserratina desenvolupada per Maragall i altres poetes posteriors. De la llegenda, n’agafa únicament dos elements: el crim eròtic i la progressiva bestialització de l’home. Hom parteix més aviat de la figura de Prometeu d’Èsquil i de Job de la Bíblia. El Garí de Bartra és l’encarnacióde l’home modern, en tota la seva glòria i degradació, terrenal i sublim, creatiu i destructor. L’Arnau de la segona rapsòdia tampoc s’ajusta al model popular, amb l’excepció de dos trets de la seva personalitat: l’audàcia i l’ardor. De fet, l’Arnau de Bartra arrenca de la visió de Maragall del personatge. Existeixen dos fils creuats en el poema, el fil maragallià i el fil bartrià. El fil bartrià és autobiogràfic, tocant els temes de l’exili i el retorn, mentre el fil maragallià toca els temes de l’aventura, la violència i l’amor. Sigui com vulgui, l’Arnau de Bartra, com el seu Garí, són autèntics homes de carn i ossos. Els temes centrals de Rapsòdia d’Arnau són el dolor de la humanitat i l’home que vetlla pels seus, que representa els seus. Rapsòdia d’Ahab s’inspira en Moby Dick, la gran novel·la simbòlica de Herman Melville. En el seu poema, Bartra conserva exactament el protagonista de la novel·la de Melville sense transformacions de cap tipus. Rapsòdia d’Ahab comença on Moby Dick acaba: amb la mort del capità causada per la seva obsessió per matar la balena blanca. A partir d’aquí el poema de Bartra tracta el tema de la redempció i la salvació d’Ahab, que supera l’aïllament egocèntric i destructiu i se solidaritza amb la humanitat.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Espinós, J. (1999).