Professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment a la Universitat de Barcelona, en poesia ha publicat Sobre el desordre (1992, premi Literatura Breu de poesia 1992) i Els vianants (1995, premi Guerau de Liost 1994). El 2001 publicà el dietari novel·lístic L’erosió. Un viatge literari a Buenos Aires (premi Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa 2002) i el 2002 Escrit en dos quaderns (premi Literatura Breu de narrativa 2000). En el camp de l’assaig, entre d’altres, ha escrit l’estudi Tres lectures de Joan Fuster (amb J.A. Fluixà, A. Beltran, 1995), J.V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998, premi Joaquim Xirau 1997), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015), Joan Fuster: la paraula assaig (2019), L’home impacient (2020) i Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa (2020, premi Crítica Serra d’Or 2021), a més de nombrosos articles i estudis entorn de la crítica, de la teoria autobiogràfica i la literatura comparada. És coautor de Teoría de la literatura y literatura comparada (2005). Interessat, com manifesta la seva obra anterior, pels cafès com a institució d’entitat peculiar, a Poética de café (2007) explora els cafès literaris i la vinculació de l’obra d’un gran nombre d’escriptors europeus a aquests espais singulars.