Cursà estudis de filosofia i lletres i es dedicà al món del periodisme. Durant molts anys treballà en la ràdio (Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida), i des del 1957 i fins la dècada del 1980 a París. Conreà bàsicament la narració que inicià amb el llibre de contes La gàbia i altres gàbies (1986), i continuà amb La pell de l’home (1987, premi Marià Vayreda 1986), L’intrús (1989), Algun dia anirem a Bombai (1996), L’escenari (1997), El vent de la memòria (1998), Una felicitat particular (2000), La por de l’amor (2001), La línia negra (2001), Sol a mitjanit (2003) i La vida dels somnis (2007). Publicà també tres novel·les: Els assassins ingenus (1987), La nit de la basarda (1997) i La veu de l’home (1998), i l’obra de teatre: Els ninots (1996).