Desenvolupament enciclopèdic
Aquestes històries, protagonitzades de manera exclusiva per indis mexicans, reflecteixen el seu comportament i la seva personal visió del món, radicalment diferent de l’europea, i que, a més, resulta difícil d’integrar en la societat actual. “Aquí descansa Nevares” narra la revolta de Lalo Nevares, el qual, davant la pobresa i precarietat de les barraques miserables on ell i els seus viuen, s’instal·la en un habitatge ben diferent: un cementiri sumptuós i de sòlida pedra; però en el repartiment de les sepultures es reprodueixen les injustícies existents en la societat i Lalo abandona el cementiri, abans que arribi la policia a desallotjar-los. A “Fortuna lleu”, Trinidad Romero mata un company d’una manera totalment instintiva i primària, i fins i tot troba una justificació a un acte que ni tan sols el commou. El seu tarannà indiferent i la seva manca de moral el porta a iniciar relacions amb l’amant del mort i a apropiar-se de la paga d’un altre treballador, amb l’esperança que ningú no se n’adoni. L’enterrament d’una dona vella, en aquest cas, és el centre de “L’enterrament de donya Xabela”, en què la celebració es converteix en una festa animada i popular, amb profusió de beguda, i que es clou d’una manera tan inesperada com exaltada i tràgica, amb la intervenció de la policia. L’enfrontament entre un general i Andrade Maciel serveix per a reflectir el temperament fort i singular de dos homes que no volen claudicar a “Primera part d’Andrade Maciel”; mentre que “La Verge de les Vies” té com a protagonista un guardaagulles, artista afeccionat i amb molta traça, un dibuix del qual, una verge, esdevé objecte de la devoció popular. A “La batalla del 5 de maig”, una representació commemorativa d’una batalla es converteix en un enfrontament real, al qual assisteix sorprès un enviat de la revista “Life”, que n’havia de fer un reportatge. En aquests contes de gran força, amb personatges i històries estrictament mexicanes, Calders emmiralla les característiques d’un país que demostra conèixer bé, entre les quals destaquen: l’estoïcisme, l’abúlia, els valors propis, amb una manca d’importància de la mort que deslliura els indígenes d’unes vides miserables, de les quals, de fet, resulta impossible d’escapar; d’aquesta manera, exposa, també, la marginació que pateixen. Hi ha traduccions en castellà, francès, italià i portuguès.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Melcion, J. (1980), p. 7-31.