Aquell gust agre de l’estel

Novel·la de Robert Saladrigas, publicada el 1977.

Desenvolupament enciclopèdic

La novel·la descriu la joventut d’Agustí, inquiet i insatisfet, primer a Barcelona, sota un franquisme opressiu, i després a Itàlia, on busca, sense aconseguir-ho, donar un sentit a la seva vida. En retornar a Barcelona, la seva inadaptació esdevé encara més rotunda. La novel·la està dividida en dues parts i un breu epíleg. La primera se situa a Barcelona, sota el franquisme, i descriu la infantesa i l’adolescència d’Agustí, marcades per la repressió familiar, social i política. Els referents literaris, cinematogràfics i radiofònics ajuden a evocar una època de la ciutat —els anys cinquanta—, mentre Agustí busca uns estudis que li puguin interessar, primerament l’arquitectura i després el cinema. També escriu, però se sent insatisfet del que redacta i ho esquinça. Les relacions amoroses convencionals, com ho és l’ambient general, també el deceben. Únicament se sent acompanyat per la presència de Bernat, el veí de l’escala que viu tancat a la seva cambra, lliurat a la lectura de les obres més actuals, i que, al terrat, fa volar un estel. Per tot plegat, Agustí abandona Barcelona i marxa a Itàlia, on vol estudiar a l’escola de cinematografia de Roma, innovadora i estimulant. La segona part, de fet, evoca la vida a Itàlia, on descobreix la plenitud de l’amor, lligada al sexe, amb Mariàngela, en un moment de gran agitació política i social, que el porta a la presó, de manera injusta. De retorn a Barcelona, una ciutat més pròspera, com ho ha esdevingut la pròpia família, però igualment convencional, Agustí esdevé un inadaptat total, una actitud semblant a la del seu veí d’infantesa, representació de la llibertat, al qual retroba. El final, obert i oníric —que correspon a l’epíleg—, aporta un únic deslliurament possible: la mort. Obra de gran complexitat, amb canvis temporals i de punt de vista, demostra el domini tècnic assolit per Saladrigas, que exposa uns temes que seran recurrents: la soledat de la persona sensible en una societat gregària, que vol dir la insatisfacció de l’artista conscient, la fugida com a actitud vital... Premi La Dida, la novel·la representa una primera fita en l’obra de l’autor. Ha estat traduïda al castellà.

Bibliografia
  1. Arnau, C. (20001), p. 7-15.
Vegeu bibliografia