Desenvolupament enciclopèdic
Narra la vida inquieta de↑Claudi M. Broch, que s’inicia amb l’evocació de la seva infantesa i l’adolescència, en una família benestant de Barcelona, a la qual segueix una joventut cosmopolita, errant i insatisfeta, marcada per les relacions amorosesi l’atracció per la literatura; finalment, al Japò, ja madur, troba l’estabilitat personal i accepta la seva obra, que fins ara havia rebutjat. Nascut en una família de l’alta burgesia barcelonina, la infantesa de Claudi transcorre en una torre magnífica, de la qual destaca un jardí de grans dimensions. Claudi és un nen sensible, interessat per la poesia i atret per la mare, Rosa Maria Pellicer, i la germana, Hortènsia, una atracció que serà permanent. Després d’un matrimoni fracassat amb Clara Daunis, marxa a Itàlia, amb una escultora apassionada, Clara-Glòria de Vallclara; les intenses relacions que viuen s’acaben d’una manera sobtada i tràgica, amb la mort de la dona. Aquest és l’inici de l’existència desarrelada i erràtica de Claudi; paral·lelament destaca la forta atracció que sent per l’escriptura, però alhora la insatisfacció davant la pròpia obra; s’esmenten els noms de diversos autors cabdals, models de Claudi, amb alguns dels quals fins i tot es relaciona, per exemple, amb Hermann Hesse a Baden, i a Anglaterra amb Vita Sackrville, mentre que el teló de fons reflecteix els conflictes cabdals del s. XX: guerra mundial, Cuba, Vietnam..., en els quals Claudi mai no participa. La seva darrera companya és una estudiant, Vivette Biroux, amb la qual viu feliç a França i té dues filles. Tanmateix, també la mort posa un abrupte punt i final a aquesta relació, perquè la dona i les filles moren en un accident. Finalment, tot sol, Claudi troba la pau al Japó, en una existència solitària i ascètica, que té per escenari un jardí molt diferent del de la infantesa; finalment, també, accepta la seva obra, unes memòries en la línia de Proust. La novel·la, de gran complexitat, es divideix en set capítols numerats i sis contes intercalats, amb títol, independents de la narració principal però que s’hi relacionen temàticament. Amb canvis de persona, temps i diverses el·lipsis, l’obra mitifica i amplia temes presents en Aquell gust agre de l’estel, sobretot la soledat de l’home i la insatisfacció de l’artista al s. XX, un segle presidit per les guerres, les transformacions i la inestabilitat.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Valls, F. (20001), p. 7-13.