Desenvolupament enciclopèdic
Evocació de la vida de dues famílies de Barcelona, des de la perspectiva dels pares i dels fills, que abraça des d’uns orígens menestrals fins a una ascensió econòmica i social; es tracta d’una evolució clarament datada, des del final dels anys vint a l’inici dels seixanta, que reflecteix l’antagonisme radical existent entre dues generacions, visible en el seu comportament, en els seus models i en els seus valors, que desemboca en la fugida dels joves. La novel·la es divideix en cinc capítols llargs o llibres independents, escrits en primera persona per↑Bruno Quadreny i Jordi Llovet (els cadells) i pels pares del primer, Amèlia i Xim (els grans). Pel que fa als pares, evoquen la vida de barri d’abans de la guerra, alegre i despreocupada, amb diversions i balls populars, sobretot pel que fa al pare, inconscient i egoista, mentre que la mare treballa de modista per acomplir els seus propòsits de millora personal i familiar; l’ascensió social i econòmica, en la postguerra, per uns camins poc ortodoxos, assenyala uns canvis radicals i un progressiu enfrontament amb el fill; de fet, molt conservadors, els grans se situen al costat dels vencedors, amb els quals han aconseguit el seu ideal: benestar econòmic i ordre social. Bruno, en canvi, el protagonista, recordala seva infantesa solitària i ensopida, en la qual la mare, dona molt atractiva i coqueta, esdevingué una veritable obsessió; per defugir la grisor de l’època franquista, marcada per la repressió religiosa, especialment visible l’aspecte sexual, Bruno es refugia en un món imaginatiu i personal, poblat pels seus ídols del cinema —amb una gran importància— i pels herois dels còmics, les formes populars que més l’atreuen, mentre busca donar un sentit a la vida, a través de l’amor, cosa que resulta impossible. Jordi, l’amic interessat per la pintura ienamorat de Bruno, confessa al final la seva homosexualitat, que topa amb les expectatives familiars. Els cadells, finalment, opten per la fugida d’un ambient sense expectatives, marcat per la vulgaritat i fins i tot per la crueltat; d’aquesta manera s’exposa un trencament generacional i una aposta pel desordre, amb la tria d’uns camins personals més lliures. La novel·la vol recollir la confessió d’una generació, com ho exposa una de les dues dedicatòries: «A tots els que tenien vint anys el dia que va morir Marilyn.» Paral·lelament, Moix fa també un retrat de Barcelona, de gran importància per a Bruno, a la qual se sent lligat per un sentiment d’amor i d’odi. Representà la consagració de Terenci Moix i ha estat considerada la millor novel·la entre el 1964 i el 1970, amb una clara voluntat de trencament i d’innovació. Ha estat traduïda al castellà i al francès.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cassany, E. (1996)
- Forrest, G.S. (1977)
- Sullà, E. (1975)
- Triadú, J. (1982).