Fra Junoy o l’agonia dels sons

Novel·la de Jaume Cabré, publicada l’any 1984.

Desenvolupament enciclopèdic

Situada al primer quart de s. XX, l’obra planteja la lluita d’un frare enfrontat al poder eclesiàstic. Fra Junoy és organista del monestir de Sant Aniol; la gran passió que sent per la música esdevé la primera causa per la qual es veurà enfrontat a la jerarquia eclesiàstica que el castigarà imposant-lil’allunyament de la seva tasca d’organista i el traslladarà, com a confessor, a la Ràpita, un monestir de monges de clausura on haurà de purgar la seva passió musical amb el silenci més auster. En aquest nou context apareix la novícia Sor Clara —personatge clau dins la novel·la, malgrat que la seva presència sembli secundària—, la qual confessa a Fra Junoy les pors i els dubtes espirituals que sent i que comparteix amb una altra novícia, Sor Rosalia, amb qui ha establert una relació de complicitats i tendreses que les salva de la duresa de la regla monàstica. Assabentada d’aquests fets l’abadessa del monestir, la mare Dorotea —símbol del dogmatisme—, i davant de l’absolució que Fra Junoy ha concedit a les novícies, s’inicia el procés d’un judici contra el frare per tal que no quedi en entredit la moralitat del monestir, ni es posin en dubte les seves regles. Fra Junoy, finalment, és condemnat, i esdevé víctima d’un poder que es basteix damunt la inflexibilitat i la intolerància. Escrita en tercera persona, la novel·la es configura, quant al seu marc espacial, a partir de la ciutat de Feixes i de la Ràpita, seus del bisbat i del monestir, respectivament; la dualitat de l’espai es correspon, també, amb la successió de present i passat que alterna al llarg de la novel·la. Pel que fa a l’estructura, l’obra es divideix en set parts i cada capítol és introduït per fragments de les meditacions del Llibre de costums de l’ordre de la Ràpita, que l’autor situa a la meitat de l’obra. Segona novel·la d’un cicle narratiu ambientat a Feixes —iniciat amb La teranyina (1984) i clos amb Luvowsky o la desraó—, Fra Junoy o l’agonia dels sons ha rebut els premis Prudenci Bertrana, Crítica Serra d’Or i de la Crítica espanyola.

Bibliografia
  1. Broch, À. (19931), p. 101-136
  2. Cònsul, I. (1984)
  3. Ferran, Q. (1993), p. 57-64
  4. Nadal, M. (19982), p. 9-12.
Vegeu bibliografia