Antoni Blanch i Xiró

(Barcelona, 1924 — Barcelona, 28 de desembre de 2013)

Assagista, crític i jesuïta.

Es llicencià en filosofia al Heythrop College (Londres) i en teologia al Collège d’Eegenhoven (Lovaina). Es doctorà a París amb La poesie pure espagnole: ses rapports avec la culture française, publicada en castellà (1976). Fou professor de literatura comparada i també degà a la Universidad Pontificia de Comillas (Madrid), on es jubilà el 2001, i impartí la docència en diverses universitats de l’Amèrica Llatina. Fou crític literari especialitzat en la literatura espanyola del segle XIX, la francesa del XVIII i l’obra de Dostoievski, i presidí l’Associació Espanyola de Crítics Literaris (1987-91) i mantingué una continuada activitat crítica a publicacions com Razón i Fe i Reseña. Entre les seves publicacions cal assenyalar llibres com El hombre imaginario. Una antropología literaria (1995) i El espíritu de la letra (2002), dos importants treballs comparatistes i d’antropologia literària. En català tingué cura de l’edició del llibre De Ramon Llull a T.S. Eliot (2007), anàlisi de deu obres fonamentals de la literatura universal que tenen el cristianisme com a referència. Publicà estudis sobre J.V. Foix, Carles Riba i Salvador Espriu. Fou superior del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès (2007-10).